4x6 En Ratlla

El disseny del meu joc fabricat amb impressora 3D consisteix en un 4 en ratlla on cada jugador té sis peces úniques. Guanya qui aconsegueix situar quatre de les sis peces en línia sobre el taulell de joc, amb l'afegit que les peces poden apilar-se per ocupar posicions de l'altre jugador. En aquest sentit, el disseny de les sis està pensat perquè no totes es puguin sobreposar i obliga a pensar molt bé on col·locar cada peça i en quin ordre.

Totes parteixen de figures geomètriques bàsiques i n'hi ha tres que tenen encaixos i tres que poden encaixar. Amb l'objectiu que l'encaix no sigui simple i requereixi certa pràctica, no tenen una forma exacta que els permet ajuntar-se i quedar fixes. Per això, la idea és que es poden sobreposar amb un mínim equilibri i, a part, n'hi ha dues que no donen possibilitat que se n'hi pugui col·locar cap a sobre.

Amb aquests dissenys, he buscat donar una mirada diferent d'un joc clàssic afegint certa complexitat als seus elements. En un altre sentit, he eliminat el taulell, ja que és un joc que vull que sigui fàcilment transportable dins d'una bosseta amb les dotze peces. I, el fet que el taulell del quatre en ratlla sigui molt senzill ajuda a poder-ne prescindir.

Arxiu amb les peces modelades per a impressió 3D.

La idea va sorgir buscant com millorar jocs existents, ja que idear un joc de zero em suposava un repte massa elevat. En aquest sentit, vaig pensar en el tres en ratlla i el Jenga, pel fet que ambdós es juguen amb peces. A partir d’aquí vaig intentar pensar com fusionar les mecàniques i que tingués un sentit. Llavors em va venir al cap apilar fitxes del tres en ratlla, com passa amb les dames, però no tenia prou sentit ni oferia res realment nou. Finalment, vaig optar per repensar el disseny d’aquestes i que era necessari que fossin totes diferents.

Un cop tenia els primers esbossos, vaig començar a pensar en maneres que aquestes poguessin tenir una mínima estratègia pròpia a partir de les possibles combinacions. Llavors em va venir la idea dels dos grups: unes amb encaixos i unes altres que encaixen i, poc després, que dues no puguin admetre cap altre peça a sobre.

Un cop clar aquestes característiques, vaig pensar una mica com podien anar les partides i vaig veure que per poder explotar tot el potencial de les peces n’havia de poder col·locar més simultàniament sobre el tauler i, per això, vaig decidir passar a un quatre en ratlla.

Amb els aspectes del joc definits, vaig passar directament a pensar el seu disseny. Primer de tot, les mides de les peces i els encaixos havien de permetre aquesta funció, en aquest sentit, certes mesures havien de coincidir. A part, vaig fixar que les mides dels encaixos fossin una mica més grans que les peces que hi podrien encaixar per dos motius. El primer, afegir una mica de dificultat al fet que, un cop encaixades, no fossin del tot estables i, el segon, que en imprimir-se en 3D no poguessin quedar massa justes impedint el seu encaix.

Un cop definides les formes i les mides, vaig passar a Tinkercad per al seu disseny 3D. Partint de figues geomètriques bàsiques vaig anar dissenyant peça a peça. Els hi vaig donar unes mides aproximades petites, ja que la idea és que han de fer peces per joc de sobretaula i amb un tauler improvisat. Durant la seva creació, vaig anar veient que no havia considerat que les peces es podrien situar per les seves diferents cares, així i tot, no vaig realitzar més canvis, perquè donava més possibilitats a la jugabilitat.

El disseny final consta de dos jocs de sis peces, cadascun amb un color diferent. Tant les mides com els colors, poden ser modificats segons les necessitats de l’usuari. A part, veient les formes finals, aquestes peces si s’imprimeixen amb una mida superior, poder ser usades com a joc infantil, com a exemple d’altres usos.